La dona del peu descalç

“Astres i estrelles, solcades de tenebres;

influeixen silenci a la nit,

traspuen fredor al temps,

aquieten el son dels dorments,

agiten els neguits dels qui vetllen.”

Així obrim les pàgines de La dona del peu descalç, d’en Gerard Canals Puigvendrelló, obra guardonada amb el 42è Premi Armand Quintana de Novel·la i publicada per l’editorial Comte d’aure.

Apassionat de la tradició popular, de les històries a la vora del foc, de la fauna i del territori, l’autor s’inspira  en una antiga llegenda del Pirineu occità per crear aquesta història que ens farà viatjar en l’imaginari popular i en el desig de ser mare. I ho fa amb una estructura on anem trobant capítol a capítol tots aquests personatges populars, com el gos nonell, les bruixes o les dames d’aigua.

Una novel·la curta però intensa, amb un final impactant, que posa damunt la taula la força del desig humà i de la natura, en una pugna per satisfer els nostres instints naturals, aquells que venen de dins, de la nostra essència. La dona en el seu estat més pur i autèntic, descobrint la seva força en contacte amb el territori, una metàfora de la lluita per aconseguir allò que més desitgem.

Un viatge que ens farà reflexionar, descobrir i gaudir la nostra cultura popular i que ens regala moments de tendresa extrema però també durs, colpidors. Les dues cares de la moneda. Fins on podem arribar i què som capaços de sacrificar per obtenir allò que volem?

@brisafacultura

Advertisement

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s