Postals per al Tomàs és un conte genial ideat per per l’Amparo Sena, autora del text conjuntament amb en Bruno Barrachina i les il·lustracions de la Cristina Picazo, publicat per La Galera.
I direu que tots els contes són genials, però aquest m’ha enamorat moltíssim en forma i contingut. Qui recorda què és una postal? Potser hi ha algú que no ho sap? I és que actualment no sé si se n’envien moltes o poques de postals, però abans, i no fa tants anys, rebre’n una era més habitual i ens feia molta il·lusió. Ara, mòbils en mà, ens enviem fotografies que moltes vegades queden oblidades a la memòria del telèfon.
Anem per feina, i és que tenim en Tomàs, el protagonista, que ha començat les vacances amb el peu esquerre… Una relliscada inoportuna el té estirat fent repòs precisament quan comencen les vacances. I sabeu què és el pitjor de tot plegat? Doncs que els seus amics sí que estan gaudint d’uns dies de luxe arreu del món. Pobre Tomàs, imaginant-los gaudint del mar, de la muntanya, de la Torre Eiffel i ell, tancat a casa. Però són realment perfectes les vacances de tothom? Si llegiu el conte descobrireu que la vida no és una postal de colors ( la cita amb la que obre el conte la Cristina Picazo), i que els amics i la família valen un imperi.
Un conte ple d’emocions de tots colors, de valors, d’acceptació, de somriures i rialles, d’amistat i sobretot, de solidaritat. Creativitat, imaginació al text i a l’edició, i unes il·lustracions fantàstiques de la Cristina.
brisafacultura.wordpress.com 