La vida són bocinets de llum, i jo n’he descobert un de preciós, La treva, de l’il·lustrador Toni Galmés, publicat per La Galera.
En Toni recupera una història real, la treva del Nadal del 1914, en el context de la Primera Guerra Mundial, i ho fa amb una narrativa epistolar, les cartes d’un jove soldat a la seva mare, i, evidentment, ho acompanya amb les seves il·lustracions.
Un conte per a tothom, amb un equilibri molt ben trobat per parlar de la guerra als més petits sense posar-hi sucre. El punt de vista que ha triat aconsegueix mostrar les coses tal com van ser però mostrant la part humana com a protagonista del relat. Les imatges transmeten literalment l’emoció del text, una feina brillant amb tots els detalls per contextualitzar la història. Algunes de les il·lustracions m’han impressionat molt, traspuen sentiments que arriben al lector amb una sola mirada.
Som persones, i això ens porta a ser capaços d’estimar i reflexionar davant de la crueltat i la destrucció. Un conte que se t’arrela dins i et fa somriure, amb dos protagonistes que saben que l’amistat, en temps de guerra, encara és més valuosa.