Un dels llibres top de la meva lleixa és Lena al descobert, de la Carolina Montoto, publicat per l’Editorial Les Hores.
La vida de la Lena ha estat un cúmul de mala fortuna que se li planta al davant com una desgràcia gegant quan fa cinquanta anys. Perduda, abatuda per la mort del seu pare i sense cap perspectiva de futur, es troba, casualment, amb el propietari del seu pis, i aleshores comença l’aventura descontrolada de la nova Lena.
El trepidant camí que agafa la porta de Barcelona a Menorca, de l’actualitat a la postguerra. I entremig de tot aquest batibull de bogeries, desgràcies i emocions, l’autora, amb una mestria impressionant, ens presenta la radiografia d’una societat que arrossega els grans dèficits heretats del franquisme. Una crítica al sistema capitalista feta amb habilitat i ironia i amanida amb una gran dosis d’humor, tan necessària per sobreviure al pes de l’ infortuni.
La “movida madrilenya”, els desnonaments, el pes de la religió, el patriarcat i la transició formen part de tot el que ens trobarem en un llibre que t’atrapa de totes totes.
Rebel, sense pels a les lletres i mostrant la vulnerabilitat que ens han dit que s’ha d’amagar, hauria de ser de lectura obligatòria.
“Qui se sent indigne, no lluita.”
BRISA FA CULTURA 