Barcelona Tahití

Diuen que a la vida hi ha punts d’inflexió on el desig i la passió agafen el rumb de la nostra existència i comencen a navegar. Barcelona Tahití, de Martí Crespo i publicada per Vibop, és aquesta història, la de l’Enric Blanco Alberich, emigrant català, de la Barceloneta, que un dia va salpar de Boston amb la seva dona, Mary Rader, i la seva filla Evalú, de set anys, que donava nom al balandre que els va dur direcció a Barcelona, la ciutat que l’havia vist néixer.

“Es diu que fins a quaranta mil persones es van aplegar al Portal de la Pau a Barcelona, el 5 d’octubre de 1930 a migdia, per rebre un català que havia fet les Amèriques a la seva manera i, sobretot, que en tornava amb una bona dosi d’imprudència.”

Però tot i els honors i reconeixements rebuts, les promeses de feina no arribaren mai, i, decebut, el 22 de març de 1931, Enric Blanco i la seva filla Evalú salpen de Barcelona amb rumb desconegut, acompanyats d’Ignasi Morató, un jove que els abandonarà ben aviat. No els acompanya la seva dona i mare, Mary Rader, que resta ingressada en un psiquiàtric.

En aquest llibre anirem descobrint la vida de l’home que estimava el mar i adorava navegar, i  que va incloure Catalunya a la llista dels «països amb intrèpids esportistes moderns», i de retruc, passejarem per la Barcelona de l’època, amb tots els seus clarobscurs, la premsa, els intel·lectuals, la burgesia… descobrirem quelcom més d’Aurora Bertrana i la seva relació amb Enric Blanco, i com en Josep Maria de Sagarra el retroba set anys més tard a Papeete.

Barcelona Tahití és un bocí de la nostra història que en Martí Crespo recupera de forma magistral. La narració d’una aventura real que a mi personalment m’ha fascinat fins a la medul·la. Una finestra oberta a la vida, sense filtres, que ens mostra la vida d’un home que sempre va portar el mar al cor i hi va tornar.

Us recomano que navegueu aquesta lectura per descobrir personalment la vida del protagonista, de la seva  família i de tots aquells que el van acompanyar en aquest camí. Tot un gaudi llegir-lo.

@brisafacultura

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s