No hi ha res com ser joves, tenir ganes de viure la vida i no deixar anar l’optimisme i les ganes d’aventura per endinsar-se en un viatge, en aquest cas, en un viatge a l’Àfrica i travessar el desert del Sàhara. Una història real que el seu autor, en Jaume Torrent, titula Operació Shangó. La travessa del Sàhara, publicada per l’Editorial Cal·lígraf.
El somriure i la intriga ja arriben al primer capítol. Ens posem en context. Com viuen la seva joventut els protagonistes d’aquesta història i com veuen el seu futur. Si no tens les coses clares, viu l’aventura, i així comença la història d’un viatge al centre de l’Àfrica, de dos advocats i un geòleg que descobriran tants camins com persones i personalitats hi ha en aquesta vida.
“En el desert és quan fer camí agafa tot el seu significat.”
Tradicions, corrupció, lleialtat a la terra i molta calor, per una banda. Amistat, risc, competitivitat i hormones alterades per l’altre. Experts i novells compartint l’aprenentatge de la paciència en un país on res és com a casa. Una natura esfereïdora amb les seves pluges i tempestes de sorra, i alhora, amb una diversitat de colors, caliu i espècies animals que ens fascinaran.
Dones que fan de l’hospitalitat un art i homes que no són el que semblen. Menjar olives “La Española” mentre parles del PSUC i el comunisme a un poble perdut del Sahel. Escoltar en Moustaki i llegir el poema “Estimat germà blanc” d’en Leopold Sedar Senghor, són petits exemples del llegat cultural que ens aporta aquest llibre. Una narració que ens obre les portes al món als anys setanta, per mostrar-nos com es viuen les revolucions en dues cultures diferents. Per entendre i comprendre hem d’obrir el cap i el cor, i sempre s’ha dit que viatjar és un dels millors aprenentatges. En Jaume, amb aquest recull de memòries, ens parla d’humanitat, d’història, de política, de cultura.
Riurem, ens emocionarem i passarem por. Ens indignarem, ens enfadarem i ens esfereirem. Però, per damunt de tot, viurem la vida en un viatge fascinant on l’essència de les coses hi és present en tot moment. Llegirem l’Àfrica real, no la dels diaris.
“…el ritual dels tres tes: el primer amarg com la vida, el segon dolç com l’amor, i el tercer suau com la mort. Escaldat d’experiències anteriors, sabia que l’amarg com la vida era també calent com l’infern i s’havia de prendre fent glopets petits si no volies deixar rostida la llengua i inutilitzada per assaborir la dolçor de l’amor.”
Comencem aquest viatge?
brisafacultura.wordpress.com 