“Vaig tenir sort de conèixer el compositor i músic Marc Giralt…”
Primera frase d’una novel·la que ens convida a gaudir de la música, de la vida, de la generositat, l’amor i la natura. “Simfonia de tardor” (Columna, 2021) de Vicenç Llorca.
Una simfonia, dues vides i la tardor. És un llibre de lectura intensa, de reflexions, de moments de pau que ens apropen el caliu de la llar quan comença a arribar el fred.
En Vicenç enllaça tots els canvis. L’inici d’una nova vida, el canvi d’estació, un retrobament inesperat. Una història que comença en temps de joventut i que l’Emma té la valentia de recuperar trucant a la porta d’en Marc Giralt. Arriscar-se és també viure.
L’edat ens hauria de fer més savis, més generosos, i amb la capacitat de valorar el temps que amb els anys s’escurça. Sempre diem que la passió i l’amor no en tenen d’edat, però si nosaltres creixem, ells també. L’autor, a través dels seus personatges, crea, construeix i reconstrueix una simfonia i dues vides, paral·lelament. Ha captat els moments i podem llegir l’interior dels personatges. Ha agafat les pors, els dubtes i l’angoixa i els ha envoltat de natura, de calma i de prudència.
Potser és que em faig gran, però m’he sentit molt identificada amb els personatges, he entès la situació de l’un i de l’altre, i això crea un gran nivell d’empatia. Per que, amb el temps, aprenem que l’amor és un viatge, que si, que pot començar amb el rampell de la passió, però que s’alimenta dels nostres desitjos i va creixent a temps o a destemps, i es transforma, i no sempre hi podem dir la nostra.
Però també hi trobarem art, creació, literatura, filosofia… La mà d’en Vicenç, amb un gran bagatge, es nota en tots els tempos d’aquesta simfonia. Tertúlies amb les que podem estar o no d’acord, endinsar-nos ens els paisatges de l’Alt Urgell que embolcallen els personatges, i tancar els ulls per escoltar les notes musicals amb el crepitar del foc acompanyant-les.
Pels amants de la música, hi trobareu en l’estructura dels capítols un preciós detall. I és que l’amor és una composició eterna amb la possibilitat d’infinites melodies.
Moltes gràcies!!
M'agradaM'agrada